El passat 21 d'octubre vam assistir a la conferència de l'Ana del Barrio la qual és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda), és especialista en psicologia evolutiva. Ha viscut els últims 31 anys en diversos païssos europeus: Holanda, Alemania, Bèlgica i Suïssa. Treballa com a consultora des de la seva propia empesa AdB - Intercultural Training & Consulting. S’ha especialitzat en temes de diversitat a l’àmbit de l’educació i la cooperación internacional. A la xarxa europea DECET (Diversity in Early Childhood Education and Training) està actualment involucrada en una recerca qualitativa sobre les competències necessàries per treballar la diversitat entre els mestres d’educació infantil. Amb l’agència holandesa MUTANT per la “Formación, Apoyo y Desarrollo de la Diversidad en la Primera Infancia” ha desenvolupat en projecte 'Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. De la reflexión personal a la reflexión crítica en equipo'. Actualment coopera amb aquesta agència en un projecte de dos anys sobre 'Desarrollo de la Participación Democrática de los niños en centros infantiles y de las competencias necesarias para los educadores. L'Ana ens va parlar sobre el seu projecte MUTANT.
El Gimp és un programa de distribució lliure, extremadament potent i versàtil, adequat per a tasques com ara retoc fotogràfic o creació i disseny d'imatges. Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador massiu d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics, etc. Disponible per a Linux, Windows i Mac.
La imatge original (2592 x 1944 píxels) amb la qual portaré a terme la pràctica és la següent:
El primer que vaig fer va ser retallar la imatge amb l'eina de retall (el dibuix del cutter) i va quedar de la següent manera:
Seguidament vaig anar a Eines: Eines de transformació i a escalar i vaig fer la imatge més petita, per tant té menys pixels i pesa menys, és a dir, ocupa menys espai a la memòria. Ara la imatge té 2392 x 1744 píxels i és la següent:
I per acabar, vaig retocar la imatge original eliminant un element d'aquesta amb l'eina de clonació (el tampó). El que he eliminat és el meu serrell, la taula que estava situada on és el suro i un pinzell que havia a la taula. La imatge va quedar de la següent manera:
Vam començar el Seminari de dimarts passat com ja és habitual, amb l'explicació d'un conte. En aquest cas jo mateixa vaig explicar el conte popular "La rateta que escombrava l'escaleta", vaig agafar aquest conte ja que de petita l'explicaven sempre a l'escola i fins i tot vam fer una representació d'aquest. Una vegada el vaig explicar, vam estar parlant de quins errors havia comés i que era el que estava bé. A continuació vam comentar el llibre d' Educació i vida quotidiana, ja que just aquest dia havíem d'entregar un treball sobre aquest. En aquest treball havíem d'escollir dos capítols dels 28 que hi ha, i vam dir un per un quin havien agafat, el perquè i qui més havia agafat el mateix. Jo vaig agafar el capítol "Ciutadans i experts" que tracta d’un nen que fa pocs dies va ser escolaritzat,encara es sentia aïllat del grup i no tenia confiança amb els seus companys de classe, ja que els veia a tots molt segurs de sí mateixos, molt ràpids en les seves respostes, molt acostumats a treballar en grup...etc. Però un dia van anar a veure una exposició d’obres d’art, i tot i que ell estava sempre sol i sense parlar, quan es van aturar davant l’obra de Miquel Barceló“La pintura Peristàltica” el nen va donar la seva opinió sorprenent així a la seva mestre que no s’ho esperava. El nen no va tenir por del que diran, ni va tenir en compte que allà havien experts en la matèria, ell va dir el que li aportava en aquell moment l’obra. I també vaig escollir "I si..."que parla de la capacitat que tenen els més petits per la descoberta.
Valoració personal de la sessió Em va agradar fer el conte, tot i que em vaig posar nerviosa i això va fer que anés una mica ràpid. També vaig trobar un conte amb un final diferent (el gat amb el que es casa la rateta era vegetarià) i a tots els va sobtar, però crec que van passar una bona estona mentre l'explicava i que no se'ls hi va fer pesat. També em va agradar comentar el llibre, ja que així vaig poder veure els diferents punts de vista dels meus companys de seminari.
Frase sessió "No vull que em tanquin els ulls quan mori. Si ho fan... com podré trobar l'àvia...?
Ahir a la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam fer un exercici diferent als habituals. Vam descriure a un company de classe, però no com estem acostumats a fer-ho (escriure-ho a un paper i llegir-ho) si no utilitzant recursos audiovisuals. Jo vaig fer un power point per descriure a la meva companya Soraya Corpas, i el resultat va ser el següent:
A l'assignatura de plàstica mitjançant la foto d'un animal que havien d'escollir nosaltres mateixos, haviem de dibuixar-lo. Aquests van ser els meus resultats:
La meva intenció creant aquesta nova entrada és ampliar el tema que proposava al seu bloc l'Anna parlant així de les característiques que tenen els programes informàtics utilitzats en les escoles per a nens ambTDAH
Els programes informàtics:
Han de ser motivadors: L’ordinador és un element que afavoreix la motivació, moltes vegades perque aquesta augmenti en els nens/es els programes utilitzats han de tenir:
oSenzilles melodies de ritme que es facin atractives pel nen/a.
oLa presencia d’algun personatge que tingui aspecte infantil i que faci de fil conductor del programa: veu agradable, gestos i conducta dirigida a unes edats molt concretes. Com a exemples de personatges podem trobar a Pipo,Lalo, Adibú, entre d’altres.
oEls gràfics han de ser atractius pels nens/es, amb independència de la resolució gràfica que presenten. Són molt útils i interesants els programes de control del ratolí, de coordinació óscul-manual i de realització de puzzles senzills. Un exemple, entre d'altres, és el programa "Colorea con el cuervo Nicolás" (imatge)
Han de ser activitats lúdiques: La tasca sempre s’ha de portar a terme com un joc per així evitar caure a la monotonia. Es seleccionaran programes que juntament amb les tasques instrumentals ofereixin al nen/a altres tipus d’activitats lúdiques.
No han de tenir moltes animacions: Si hi ha un excés d’animació quan s’inicia una activitat fa que el nen/a dispersi la seva atenció, amb la qual cosa es distreu de l’activitat principal a realitzar. Un exemple clau d’aquest cas es el programa informàtic "Matemania de Edicinco", el qual presenta petites animacions que crida l'atenció de l'alumne en quant a la selecció de les activitats, però una vegada han sigut formulades, aquestes zones actives de la pantalla queden inactives, és a dir, no manifesten cap animació.
No han de frustrar al error: Al tractar-se de persones amb baixa autoestima, que abandonen la tasca al primer fracàs, hem d’utilitzar programes informàtics que facilitin l’aprenentatge de forma positiva basant-se en la superació dels objectius i premiant la superació d’aquests, de manera que s’animi al alumne quan s’ha equivocat utilitzant frases com “Torna-ho a intentar” o si falla més d’una vegada canviar la frase per “Casi ho has endevinat, però has fallat una miqueta”. En cas que falli més de dos vegades seguides, el programa dirà la resposta correcta no sense primer haver premiat l'esforç del nen/a.
Han de tenir un grau de dificultat assequible al aprenentatge dels nens/es: Un programa on els continguts siguin molt superior al nivell del nen/a portaran al error continuat i per tant a l'abandonament i al poc interés per la tasca. Però per altre banda un programa inferior al nivell del nen/a farà que aquest s'animi als primers moments però que després s'avorreixi per ser massa fàcil.
Han de tenir una agenda de deures: És bo crear amb els alumnes una agenda de deures, amb la finalitat de conèixer els exercicis que haurà de fer, els que te per fer
i els que està fent. Previament al inici de cada sessió de classe s'haurà de mirar quine s activitats s'han de realitzar i així planificar-les a l'agenda. Aquest tipus de pantalles els trobem exclusivament a programes com "Aprendo a leer con Pipo" (imatge).
Han de tenir activitats que favoreixin la tranquilitat: Si un dels principals problemas dels nens/a amb TDAH és el moviment corporal incontrolat, sempre s'ha de procupar trobar programes que no incitin al moviment incontrolat, és a dir, que no despertin la seva activitat motora. En aquest sentit s'eliminaria:
oJocs o activitats d’acció: No s'utilitzarà mai un programa en que abans o després de realitzar un exercici s'ofereixi a l'alumne un joc d'acció. Un exemple a destacar és el programa "Matemáticas y lenguaje con Rayman".
oProgrames que presentin una música de fons alta o amb reforços auditius estridents. Per exemple el programa "Elpequeabecedario" no seria adequat.
o Programes en el que els personatges principals manifestin accions i moviments que incitin a la imitació.
Per aquests motius sempre buscarem:
1. Programes que estimulin l'audició de històries i la narració de contes, en un ambient agradable i relaxat. Com per exemple "El Abuelo ratón de Havas Interactive-Anaya" (imatge).
2. Que permetin la realització d'activitats tranquil·litzadores de construccions laberitns o puzles, colorejar llàmines...etc. D'exemple trobem, entre d'altres, a " Los viajes de Simbad el marino" (imatge)
3. Que ofereixin el desenvolupament de la percepció visual: reconeixement d'objectes ocults, configuració de figures simètriques...etc. Com per exemple el programa "Juega con horacio" (imatge)
Han de tenir verbalitzacions guiades: Sense deixar de banda la conducta cognitivo-conductual, es totalment necessari ensenyar-li al nen a portar a terme autoinstruccions referides a l'activitat que està realitzant. Aquestes verbalitzacions sobre l'activitat que realitza en un primer moment l'haurà portat a terme el professor/a, però després s'utilitzaran programes informàtics els quals ofereixin al nen/a a cada pantalla i de manera verbal el que hauran de fer. Com ha exemple clar ens tornem a trobar amb el programa "Matemania de Edicinco".
Han de tenir una autoevaluació reforçada: Es tracta d'un sistema que permet observar els procesos i analitzar els errors, ens ofereix una revisió de la nostre avaluació. L'avaluació portada a terme per l'ordinador no només serà útil pel professor/a sino que també ho serà pel nen/a, ja que li ofereix un perfecte feedback dels seus progesos. Amb això el nen/a reforça el seu desig d'aprendre. Un programa a destacar, entre d'altres, és "Matemáticas con Pipo" (imatge).
Per ampliar la informació sempre podeu consultar les pàgines següents:
Volia convidar-vos a veure aquest vídeo de les magnífiques fotografies de la gran Anna Geddes, m'agrada molt i el volia compartir amb tots vosaltres. Espero que us agradi!
La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos. En aquesta edat poden estar-se asseguts, però encara no es desplacen gaire del lloc.
És una activitat d'exploració. Per fer-la cal omplir una panera de vímet amb objectes d'ús quotidià escollits amb la finalitat de proporcionar estímul i experiència als cinc sentits de l'infant: la descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista i del sentit del moviment del cos. Es tracta d'un recull especial de materials, no de joguines, que podem trobar per casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar. Altres materials no donarien a l'infant referències tan precises de superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so, consistència, etc.
La panera dels tresors proporciona a l'infant l'oportunitat d'interessar-se per moltes coses que té al davant. Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.
Com s'organitza?
Els objectes es trien un un per un, segons la seva qualitat: fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. Es posen en una panera de vímet dur d'uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d'alçària. És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s'hi ha de poder repenjar còmodament sense que se li tombi.
La panera s'omple completament amb un mínim de 60 objectes. La presentarem al nen/a sempre d'una manera atractiva i així la mantindrem. La selecció dels materials es farà amb objectius creatius i renovadors.
és convenient tenir la panera
És convenient tenir la panera en un racó estable de la sala de joc dels petitons, sobre una catifa. Un lloc propi on puguin jugar còmodament tres nens alhora com a molt, asseguts ben a prop al voltant de la panera, per què puguin accedir molt fàcilment als objectes amb les mans, sense risc de desequilibrar-se. Cal evitar interferències i afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.
A continuació adjunto un vídeo on es pot veure com és una sessió amb la Panera dels Tresors
Un wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipèdia. Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a web i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement . Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.
A la pàgina Wikispaces podrem registrarnos i així crear la nostre pròpia Wiki.
Per finalitzar, penjo un vídeo on explica molt bé el funcionament d'un Wiki de manera visual:
Vam començar el Seminari de dimarts passat d'una manera especial, ja que dues companyes, la Natalia i la Raquel, van explicar dos contes. El primer va ser un conte popular "Les 7 cabretes i el Llop" i l'altre un d'inventat "El tauró". Una vegada explicats vam parlar del que havia estat molt bé i del que es podria millorar, sempre amb el major respecte a les nostres companyes. Els dos contes em van agradar molt, també cal dir que ser les primeres sempre es difícil, i tot i que van passar nervis ho van fer molt bé. Una vegada finalitzat el tema dels contes, ens van donar una fotocopia amb les indicacion per fer el treball del llibre "Educació i vida quotidiana". A continuació, vam llegir una notícia del diari "La Vanguardia" "El fracaso escolar viene de casa"la qual parlava d'un estudi que deia que el factor que més influeix en l'èxit acàdemic és el nivell educatiu de la mare. El vam comentar i van sortir punts de vista diferents, tots respectables evidentment, jo personalment no vaig estar gens d'acord amb el que diu la notícia. Valoració personal de la sessió Els dos contes m'han agradat molt, el de les 7 cabretes feia molt de temps que no l'escoltava i em va fer gràcia tornar-lo a escoltar, em va servir per explicar-lo al dia següent als meus nens/es, i el del Tauró em va semblar un conte molt original, el recurs del guant em va agradar molt ja que això va fer que fixessim en tot moment la nostre atenció en ell. Aquesta sessió m'ha fet raonar durant un moment en l'article que vam treballar de la Vanguardia, em va fer pensar en la responsabilitat que tenen per una banda els/les pares/mares i per l'altre els professors/es en l'educació dels infants.
Frase sessió Els/les responsables de l'educació dels nens/es són tant els professors/es com els pares/mares d'aquests, és un 50%.
El dimecres dia 30 a la classe de TIC vam aprendre els principis següents:
1. Principi de la fiablitat: Sempre que busquem qualsevol informació per internet s'ha de veure la fiabilitat de les pàgines. 2. Principi de l'autoria: Totes les referències que es faci a una pàgina web, fotos, textos... etc. s'han de citar l'autor o bé s'haurà d'enllaçar, de no fer-ho pot ser un suspens directe de l'assignatura. 3. Principi de l'adequació: Sempre s'ha de buscar la informació al lloc adequat, que s'adeqüi a les nostres demandas. Per exemple: si busques la foto d'un mico, millor buscar a la pàgina del Zoo que no buscar al google directament.
A continuació vam coneixer que és el Mozilla Firefox i l'Internet Explorer i la diferència que havia entre aquests:
Mozilla Firefox: És un programa el qual s'utilitza per treballar en les WWW.
Internet Explorer: També és un programa al igual que el Firefox per moure'ns per les WWW, però la diferència que trobem es que l'Explorer és de pagament ja que és un software propietari de l'empresa Microsoft (l'Explorer va integrat amb el Windows).
*Tot i que també trobem el Safari, el Opera, entre d'altres, en aquesta classe ens centrarem en aquests dos.
MOZILLA FIREFOX
Amb el Firefox podem:
Tenir extensions d'idiomes per escriure qualsevol document, quan vas escribint et va marcant els errors en vermell.
Arrossegar l'adreça de les pestanyes a la barra d'adreces d'interés (a la part de d'alt).
PROGRAMES D'INTERÉS Què és i que fa el Google?
- El Google visita pàgines i guarda informació d'aquestes, llavors quan busques alguna informació al Google, aquest et porta a la web. Els ordinadors van comprovant de tant en tant que aquestes pàgines continuin existint. - El Google no sempre és la millor font per trobar alguna informació, ja que a vegades és millor buscar a una pàgina concreta. Exemple: Si vols buscar la foto d'un mico, és millor buscar a la pàgina del Zoo que no al Google (exemple comentat amb anterioritat).
*Google no és una font, per tant, no sempre ens podem refiar de la seva fiabilitat.
També vam realitzar el següent cas pràctic:
- Com buscariem una revista educativa? I el que vam aprendre és que algunes possibilitats de trobar-la seria:
Delicius: Web on es pot emmagatzemar, documentar i etiquetar les adreces preferides de cadascú. (A classe ens vam fer un compte en Delicius) Meneame: Web on es penjen notícies, que estan penjades a revistes, diaris...etc. llavors aquestes poden ser comentades per altres usuaris.
*Per finalitzar la classe ens van explicar en que consisteix el treball que s'ha de fer per entregar d'aquí 15 dies aproximadament.
Cada dia és més freqüent l´ús de les TIC per part de docents i estudiants. Tot i que Internet es presenta com un mitjà on es pot trobar molta informació actualitzada, també existeix la possibilitat de produir informació i crear ambients d'interacció amb la comunitat global, a això se li denomina bloc. El bloc és una pàgina web molt fàcil d'utilitzar que permet incorporar múltiples eines multimèdia, assolint així produir un recurs en el qual s'integren textos, imatges, audi i vídeos. Un dels principals motius de la ràpida expansió d'aquest mitjà de comunicació és la relativa facilitat que ofereixen per ser creats i utilitzats per qualsevol usuari amb coneixements bàsics d'Internet, tot i sense tenir coneixements sobre el disseny de pàgines web; això a fet que tot aquell que vulgui tenir un espai a la red per expressar-se, hagi trobat en els blocs un mitjà ideal per fer-ho. Com ha reflexió final dir, que la facilitat de la utilització d'un bloc, la possibilitat de compartir textos, imatges i so, juntament amb la interacció entre qui publica i els visitants, converteixen als blocs en un poderós recurs educatiu a la mà de docents i estudiants.
Sóc una estudiant d'educació infantil que té moltes ganes de millorar i de progressar en els meus aprenentatges. Espero poder arribar a on vull, a ser una gran mestre d'educació infantil
