Recitació

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital vam haver de recitar. Dreta i davant de tota la classe vaig recitar una posia de Miquel Martí i Pol: l'Elionor. Estava molt nerviosa i cal dir que els nervis em vam fer passar una mala jugada, però finalment em vaig ensortir.

Aquí deixo escrita la poesia que vaig recitar:

ELIONOR

L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

La gent se l'estimava,

l?Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l'opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l'Elionor no hauria

pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol/poemes.html