Característiques dels programes informàtics per a nens amb TDAH

La meva intenció creant aquesta nova entrada és ampliar el tema que proposava al seu bloc l'Anna parlant així de les característiques que tenen els programes informàtics utilitzats en les escoles per a nens amb TDAH

Els programes informàtics:

• Han de ser motivadors: L’ordinador és un element que afavoreix la motivació, moltes vegades perque aquesta augmenti en els nens/es els programes utilitzats han de tenir:

o Senzilles melodies de ritme que es facin atractives pel nen/a.

o La presencia d’algun personatge que tingui aspecte infantil i que faci de fil conductor del programa: veu agradable, gestos i conducta dirigida a unes edats molt concretes. Com a exemples de personatges podem trobar a Pipo, Lalo, Adibú, entre d’altres.

o Els gràfics han de ser atractius pels nens/es, amb independència de la resolució gràfica que presenten. Són molt útils i interesants els programes de control del ratolí, de coordinació óscul-manual i de realització de puzzles senzills. Un exemple, entre d'altres, és el programa "Colorea con el cuervo Nicolás" (imatge)

• Han de ser activitats lúdiques: La tasca sempre s’ha de portar a terme com un joc per així evitar caure a la monotonia. Es seleccionaran programes que juntament amb les tasques instrumentals ofereixin al nen/a altres tipus d’activitats lúdiques.

• No han de tenir moltes animacions: Si hi ha un excés d’animació quan s’inicia una activitat fa que el nen/a dispersi la seva atenció, amb la qual cosa es distreu de l’activitat principal a realitzar. Un exemple clau d’aquest cas es el programa informàtic "Matemania de Edicinco", el qual presenta petites animacions que crida l'atenció de l'alumne en quant a la selecció de les activitats, però una vegada han sigut formulades, aquestes zones actives de la pantalla queden inactives, és a dir, no manifesten cap animació.

• No han de frustrar al error: Al tractar-se de persones amb baixa autoestima, que abandonen la tasca al primer fracàs, hem d’utilitzar programes informàtics que facilitin l’aprenentatge de forma positiva basant-se en la superació dels objectius i premiant la superació d’aquests, de manera que s’animi al alumne quan s’ha equivocat utilitzant frases com “Torna-ho a intentar” o si falla més d’una vegada canviar la frase per “Casi ho has endevinat, però has fallat una miqueta”. En cas que falli més de dos vegades seguides, el programa dirà la resposta correcta no sense primer haver premiat l'esforç del nen/a.

• Han de tenir un grau de dificultat assequible al aprenentatge dels nens/es: Un programa on els continguts siguin molt superior al nivell del nen/a portaran al error continuat i per tant a l'abandonament i al poc interés per la tasca. Però per altre banda un programa inferior al nivell del nen/a farà que aquest s'animi als primers moments però que després s'avorreixi per ser massa fàcil.

• Han de tenir una agenda de deures: És bo crear amb els alumnes una agenda de deures, amb la finalitat de conèixer els exercicis que haurà de fer, els que te per fer

  

  i els que està fent. Previament al inici de cada sessió de classe s'haurà de mirar quine s activitats s'han de realitzar i així planificar-les a l'agenda. Aquest tipus de pantalles els trobem exclusivament a programes com "Aprendo a leer con Pipo" (imatge).

• Han de tenir activitats que favoreixin la tranquilitat: Si un dels principals problemas dels nens/a amb TDAH és el moviment corporal incontrolat, sempre s'ha de procupar trobar programes que no incitin al moviment incontrolat, és a dir, que no despertin la seva activitat motora. En aquest sentit s'eliminaria:

  o Jocs o activitats d’acció: No s'utilitzarà mai un programa en que abans o després de realitzar un exercici s'ofereixi a l'alumne un joc d'acció. Un exemple a destacar és el programa "Matemáticas y lenguaje con Rayman".

  o Programes que presentin una música de fons alta o amb reforços auditius estridents. Per exemple el programa "Elpequeabecedario" no seria adequat.

o Programes en el que els personatges principals manifestin accions i moviments que incitin a la imitació.

Per aquests motius sempre buscarem:

1. Programes que estimulin l'audició de històries i la narració de contes, en un ambient agradable i relaxat. Com per exemple "El Abuelo ratón de Havas Interactive-Anaya" (imatge).

2. Que permetin la realització d'activitats tranquil·litzadores de construccions laberitns o puzles, colorejar llàmines...etc. D'exemple trobem, entre d'altres, a " Los viajes de Simbad el marino" (imatge)

3. Que ofereixin el desenvolupament de la percepció visual: reconeixement d'objectes ocults, configuració de figures simètriques...etc. Com per exemple el programa "Juega con horacio" (imatge)

• Han de tenir verbalitzacions guiades: Sense deixar de banda la conducta cognitivo-conductual, es totalment necessari ensenyar-li al nen a portar a terme autoinstruccions referides a l'activitat que està realitzant. Aquestes verbalitzacions sobre l'activitat que realitza en un primer moment l'haurà portat a terme el professor/a, però després s'utilitzaran programes informàtics els quals ofereixin al nen/a a cada pantalla i de manera verbal el que hauran de fer. Com ha exemple clar ens tornem a trobar amb el programa "Matemania de Edicinco".

• Han de tenir una autoevaluació reforçada: Es tracta d'un sistema que permet observar els procesos i analitzar els errors, ens ofereix una revisió de la nostre avaluació. L'avaluació portada a terme per l'ordinador no només serà útil pel professor/a sino que també ho serà pel nen/a, ja que li ofereix un perfecte feedback dels seus progesos. Amb això el nen/a reforça el seu desig d'aprendre. Un programa a destacar, entre d'altres, és "Matemáticas con Pipo" (imatge).

Per ampliar la informació sempre podeu consultar les pàgines següents:

http://www.memotiva.es/

http://www.distraidos.com.ar/recursos/documentos/descargable/NN.TT%26TDAH.pdf

http://dislexia.cat/new/los-productos/memotiva-junior/