Seminari: dimarts 20.10.09

Vam començar el Seminari de dimarts passat com ja és habitual, amb l'explicació d'un conte. En aquest cas jo mateixa vaig explicar el conte popular "La rateta que escombrava l'escaleta", vaig agafar aquest conte ja que de petita l'explicaven sempre a l'escola i fins i tot vam fer una representació d'aquest.
Una vegada el vaig explicar, vam estar parlant de quins errors havia comés i que era el que estava bé.
A continuació vam comentar el llibre d' Educació i vida quotidiana, ja que just aquest dia havíem d'entregar un treball sobre aquest. En aquest treball havíem d'escollir dos capítols dels 28 que hi ha, i vam dir un per un quin havien agafat, el perquè i qui més havia agafat el mateix.
Jo vaig agafar el capítol "Ciutadans i experts" que tracta d’un nen que fa pocs dies va ser escolaritzat, encara es sentia aïllat del grup i no tenia confiança amb els seus companys de classe, ja que els veia a tots molt segurs de sí mateixos, molt ràpids en les seves respostes, molt acostumats a treballar en grup...etc. Però un dia van anar a veure una exposició d’obres d’art, i tot i que ell estava sempre sol i sense parlar, quan es van aturar davant l’obra de Miquel Barceló “La pintura Peristàltica” el nen va donar la seva opinió sorprenent així a la seva mestre que no s’ho esperava. El nen no va tenir por del que diran, ni va tenir en compte que allà havien experts en la matèria, ell va dir el que li aportava en aquell moment l’obra.
I també vaig escollir "I si..." que parla de la capacitat que tenen els més petits per la descoberta.

Valoració personal de la sessió
Em va agradar fer el conte, tot i que em vaig posar nerviosa i això va fer que anés una mica ràpid. També vaig trobar un conte amb un final diferent (el gat amb el que es casa la rateta era vegetarià) i a tots els va sobtar, però crec que van passar una bona estona mentre l'explicava i que no se'ls hi va fer pesat.
També em va agradar comentar el llibre, ja que així vaig poder veure els diferents punts de vista dels meus companys de seminari.

Frase sessió
"No vull que em tanquin els ulls quan mori. Si ho fan... com podré trobar l'àvia...?